-Nombre: Leopoldo Sanchez
-Edad: 38 años
-Casado con: Adriana Galta
-Hijos: 1 hijo
-Samuel Sanchez Galta
-Pequeña reseña biográfica:
ferrajero en una aldea de cataluña, hijo de familia humilde. sus padres murieron en un accidente en una mina y desde los 12 años a vivido con su tio y aprendido el oficio. exiliado a los 38 años por ideas politicas junto con su familia a los campos de concentración de Argelers.
divendres
dijous
Diari d'un exiliat
Diario 1 : 13 de Enero de 1939
El día amanece frio. Las nevadas de este mes de enero son gélidas y fuertes.
Durante los últimos días las noticias de que los soldados de las tropas franquistas estaban tomando Pont de Molins nos despertó el nerviosismo.
Hace más de un mes que nos hemos resignado al exilio, pero esta no es la cuestión (resignarse o no) sino el procedimiento del exilio. Tengo un hijo pequeño y una mujer encantadora. A partir de ahora debemos dejar nuestras vidas atrás, no mirar el pasado y enfrentarnos a un futuro que se me antoja espantoso para mi familia. No soy tonto: hay pocas posibilidades de que lleguemos a Francia los tres, pero tengo que mirar alternativas, caminos y, de momento, éste es el único camino que puedo tomar.
6:23 AM:
Mi mujer Adriana y yo nos hemos despertado primero. Estamos preparando un equipaje ligero, nada del otro mundo: dos mantas gruesas, tres cantimploras de agua, una bota de leche para nuestro hijo Samuel, algo de pan y queso y este mismo cuaderno donde ahora escribo el comienzo de nuestra nueva vida.
Es un día clave. En pocas horas los soldados habrán invadido la aldea. La mayoría de la gente se aglomera ahora mismo en la pequeña plaza del mercado. Debo despertar a mi hijo, pero algo me lo impide. Es cruel quitarle esos minutos de paz que le quedan antes de la marcha, pero la gente no esperará. Lo voy a despertar. Será lo mejor.
6:32 AM:
Estamos listos. Sólo nos queda el avance, avanzar y avanzar hasta llegar a la frontera.
Somos millares de personas las que nos hemos reunido hoy para dejar nuestros hogares y nuestra tierra y éste es el motivo por el que hay un vacío silencio.
Por desgracia, no disponemos de ningún tipo de transporte para hacer del viaje algo menos duro, pero llevar consigo un animal con los más de trece centímetros de nieve que cubre el suelo es una desventaja.
Pasan los minutos. Supongo que durante el viaje no podré escribir apenas, pero haré lo que me sea posible.
Voy a agarrar a mi hijo que se está quejando por el frio.
Éstas son mis últimas palabras antes de dejar mi vida atrás, antes de enfrentarme a nuestro destino. Mi mujer ya me ha agarrado la mano. Es la hora. La gente se mueve y es una tontería regazarse. ¡Dios, danos fuerzas!
El día amanece frio. Las nevadas de este mes de enero son gélidas y fuertes.
Durante los últimos días las noticias de que los soldados de las tropas franquistas estaban tomando Pont de Molins nos despertó el nerviosismo.
Hace más de un mes que nos hemos resignado al exilio, pero esta no es la cuestión (resignarse o no) sino el procedimiento del exilio. Tengo un hijo pequeño y una mujer encantadora. A partir de ahora debemos dejar nuestras vidas atrás, no mirar el pasado y enfrentarnos a un futuro que se me antoja espantoso para mi familia. No soy tonto: hay pocas posibilidades de que lleguemos a Francia los tres, pero tengo que mirar alternativas, caminos y, de momento, éste es el único camino que puedo tomar.
6:23 AM:
Mi mujer Adriana y yo nos hemos despertado primero. Estamos preparando un equipaje ligero, nada del otro mundo: dos mantas gruesas, tres cantimploras de agua, una bota de leche para nuestro hijo Samuel, algo de pan y queso y este mismo cuaderno donde ahora escribo el comienzo de nuestra nueva vida.
Es un día clave. En pocas horas los soldados habrán invadido la aldea. La mayoría de la gente se aglomera ahora mismo en la pequeña plaza del mercado. Debo despertar a mi hijo, pero algo me lo impide. Es cruel quitarle esos minutos de paz que le quedan antes de la marcha, pero la gente no esperará. Lo voy a despertar. Será lo mejor.
6:32 AM:
Estamos listos. Sólo nos queda el avance, avanzar y avanzar hasta llegar a la frontera.
Somos millares de personas las que nos hemos reunido hoy para dejar nuestros hogares y nuestra tierra y éste es el motivo por el que hay un vacío silencio.
Por desgracia, no disponemos de ningún tipo de transporte para hacer del viaje algo menos duro, pero llevar consigo un animal con los más de trece centímetros de nieve que cubre el suelo es una desventaja.
Pasan los minutos. Supongo que durante el viaje no podré escribir apenas, pero haré lo que me sea posible.
Voy a agarrar a mi hijo que se está quejando por el frio.
Éstas son mis últimas palabras antes de dejar mi vida atrás, antes de enfrentarme a nuestro destino. Mi mujer ya me ha agarrado la mano. Es la hora. La gente se mueve y es una tontería regazarse. ¡Dios, danos fuerzas!
Diari d'un exiliat
Diario 2: 14 de Enero de 1939
5:23 AM:
Mi mujer llora, mi hijo tiene una fuerte tos y mocos y yo, bueno, utilizo todas mis fuerzas para mantenerme cuerdo ante el espectáculo que se nos abre a nuestros ojos. Hemos visto morir a tres personas desde ayer. Eran ancianas, sí, pero eran tres. En sólo un día ¿qué pasará dentro de una semana? La idea me hace temblar.
El camino no muestra cambio alguno. Sigue siendo el mismo espacio de nieve y fango que no acaba nunca.
Estoy sentado junto a mi familia en una roca. La gente se está tomando un descanso. Todos nos hemos puesto de acuerdo. Nadie se separa del extenso grupo de gente. Mi cuaderno se ha arrugado un poco. La bota de leche está medio congelada y nos hemos bebido ya una cantimplora de agua.
Durante el día anterior hemos andado sin descanso y ahora estamos a las afueras de Darnius. Todos estamos muy cansados, pero no tendremos mucho tiempo para descansar. Apenas unas horas. Mi mujer dice que esto de escribir un diario es una tontería, que debería aprovechar los ratos libres para descansar. Sí, supongo que sí que debería descansar un poco.
Voy a abrazar a mi mujer y a mi hijo e intentaremos dormirnos dándonos calor mutuamente.
Sí, la cosa no va muy bien, pero siempre puede ir peor.
5:23 AM:
Mi mujer llora, mi hijo tiene una fuerte tos y mocos y yo, bueno, utilizo todas mis fuerzas para mantenerme cuerdo ante el espectáculo que se nos abre a nuestros ojos. Hemos visto morir a tres personas desde ayer. Eran ancianas, sí, pero eran tres. En sólo un día ¿qué pasará dentro de una semana? La idea me hace temblar.
El camino no muestra cambio alguno. Sigue siendo el mismo espacio de nieve y fango que no acaba nunca.
Estoy sentado junto a mi familia en una roca. La gente se está tomando un descanso. Todos nos hemos puesto de acuerdo. Nadie se separa del extenso grupo de gente. Mi cuaderno se ha arrugado un poco. La bota de leche está medio congelada y nos hemos bebido ya una cantimplora de agua.
Durante el día anterior hemos andado sin descanso y ahora estamos a las afueras de Darnius. Todos estamos muy cansados, pero no tendremos mucho tiempo para descansar. Apenas unas horas. Mi mujer dice que esto de escribir un diario es una tontería, que debería aprovechar los ratos libres para descansar. Sí, supongo que sí que debería descansar un poco.
Voy a abrazar a mi mujer y a mi hijo e intentaremos dormirnos dándonos calor mutuamente.
Sí, la cosa no va muy bien, pero siempre puede ir peor.
Diari d'un exiliat
Diario 3: 19 de Enero de 1939
7:38 PM:
Han caído catorce ancianas y cuatro recién nacidos en la última semana. Estamos a mitad de camino de la Vajol. Creo que vamos muy lentos.
Mi hijo ha sufrido un ataque de hipotermia hará unas cuantas horas. Ahora lo tenemos enrollado en una de las mantas gruesas que tenemos. La otra está empapada por la lluvia y la nieve. Nuestra última cantimplora está ahora por la mitad. Tuvimos que reducir la velocidad de consumición de las provisiones. Hace unas 23 horas que no comemos nada y supongo que tampoco hay que llegar al límite. Voy a darle un poco de leche y pan a mi hijo. Necesita reponer fuerzas de su reciente bajón. Aún tiembla pero está consciente. Mi mujer se desespera con el paso de los minutos, de las horas. No puede ver a Samuel sin ponerse a llorar. Yo tengo que hacer esfuerzos para no hacerlo. Respecto a Adriana, es fuerte, pero ésto le sobrepasa. Cada vez la veo más apagada y eso hace que yo pierda el norte con más rapidez.
7:42 PM:
Mi hijo mastica con dificultad. Nos hemos retrasado, pero prefiero que mi hijo aproveche hasta el último minuto de descanso. Adriana no ha querido comer: prefiere guardarlo para más adelante. Yo, por el momento, tampoco lo haré.
7:50 PM:
Nos hemos retrasado demasiado, pero ha merecido la pena. Samuel tiene mejor aspecto. Vamos a paso ligero para recuperar el ritmo del grupo.
Ante nosotros yace un cadáver. Otro más.
Tengo que dejar de escribir puesto que mi mujer tiene dificultades para seguir.
Ahora sí que tengo razones para perder la cabeza.
7:38 PM:
Han caído catorce ancianas y cuatro recién nacidos en la última semana. Estamos a mitad de camino de la Vajol. Creo que vamos muy lentos.
Mi hijo ha sufrido un ataque de hipotermia hará unas cuantas horas. Ahora lo tenemos enrollado en una de las mantas gruesas que tenemos. La otra está empapada por la lluvia y la nieve. Nuestra última cantimplora está ahora por la mitad. Tuvimos que reducir la velocidad de consumición de las provisiones. Hace unas 23 horas que no comemos nada y supongo que tampoco hay que llegar al límite. Voy a darle un poco de leche y pan a mi hijo. Necesita reponer fuerzas de su reciente bajón. Aún tiembla pero está consciente. Mi mujer se desespera con el paso de los minutos, de las horas. No puede ver a Samuel sin ponerse a llorar. Yo tengo que hacer esfuerzos para no hacerlo. Respecto a Adriana, es fuerte, pero ésto le sobrepasa. Cada vez la veo más apagada y eso hace que yo pierda el norte con más rapidez.
7:42 PM:
Mi hijo mastica con dificultad. Nos hemos retrasado, pero prefiero que mi hijo aproveche hasta el último minuto de descanso. Adriana no ha querido comer: prefiere guardarlo para más adelante. Yo, por el momento, tampoco lo haré.
7:50 PM:
Nos hemos retrasado demasiado, pero ha merecido la pena. Samuel tiene mejor aspecto. Vamos a paso ligero para recuperar el ritmo del grupo.
Ante nosotros yace un cadáver. Otro más.
Tengo que dejar de escribir puesto que mi mujer tiene dificultades para seguir.
Ahora sí que tengo razones para perder la cabeza.
Diari d'un exiliat
Diario 4: 23 de Enero de 1939
9:23 AM:
Parece imposible pero estamos mejor. Nos hemos unido a un grupo de chicos que se han apiadado de nosotros cuando hace cuatro horas nos han encontrado demasiado fatigados y débiles para seguir. Nos están dando de comer y una manta seca ya que la que nos quedaba se había echado a perder por el barro.
Mi mujer ha visto esta unión como algo positivo y esperanzador. No voy a negar que lo sea, pero ¿realmente esto va a salvarnos del destino que nos aguardaba en la frontera?
Estamos cerca de la Vajol. Nos queda poco. Está siendo muy duro. Demasiado.
Ahora que mi cabeza estaba más ordenada gracias a la ayuda de estos hombres, puedo pararme a pensar en mi hijo, en lo que debe suponer para él. Mi mujer estaba hecha a la idea, pero mi hijo… No tenía la mas mínima idea de lo que pasaba a su alrededor. Nada: ni la causa ni la consecuencia ¿Esto es bueno? Intentaré mantener a mi hijo al margen de lo que sucede puesto que él no tiene prácticamente uso de razón. No. Definitivamente no lo haré.
Uno de los hombres que nos ha ayudado nos indica que incrementemos el ritmo. Estamos muy débiles, pero podemos hacer algún esfuerzo.
Si, definitivamente esto es inhumano, pero tengo que luchar. Por mi hijo. Por mi mujer. Por mi propia vida.
9:23 AM:
Parece imposible pero estamos mejor. Nos hemos unido a un grupo de chicos que se han apiadado de nosotros cuando hace cuatro horas nos han encontrado demasiado fatigados y débiles para seguir. Nos están dando de comer y una manta seca ya que la que nos quedaba se había echado a perder por el barro.
Mi mujer ha visto esta unión como algo positivo y esperanzador. No voy a negar que lo sea, pero ¿realmente esto va a salvarnos del destino que nos aguardaba en la frontera?
Estamos cerca de la Vajol. Nos queda poco. Está siendo muy duro. Demasiado.
Ahora que mi cabeza estaba más ordenada gracias a la ayuda de estos hombres, puedo pararme a pensar en mi hijo, en lo que debe suponer para él. Mi mujer estaba hecha a la idea, pero mi hijo… No tenía la mas mínima idea de lo que pasaba a su alrededor. Nada: ni la causa ni la consecuencia ¿Esto es bueno? Intentaré mantener a mi hijo al margen de lo que sucede puesto que él no tiene prácticamente uso de razón. No. Definitivamente no lo haré.
Uno de los hombres que nos ha ayudado nos indica que incrementemos el ritmo. Estamos muy débiles, pero podemos hacer algún esfuerzo.
Si, definitivamente esto es inhumano, pero tengo que luchar. Por mi hijo. Por mi mujer. Por mi propia vida.
Diari d'un exiliat
Diario 5: 25 de Enero de 1939
6:57 PM:
Todos temblamos. Hemos pasado ya La Vajol y estamos cerca de la frontera, de nuestra nueva vida, una vida con creces peor de la que teníamos, pero vivimos. Estamos al final del camino. Lo estamos consiguiendo. Todos. Mi hijo está más débil, sí, pero está vivo. Está luchando a mi lado y yo estoy muy orgulloso de ello.
Mi mujer ve cada vez la cosa mejor. Los hombres que nos salvaron la vida hace dos días nos dan ánimos. No nos quedan provisiones. Apenas algo de agua. Suficiente. Estábamos a unos kilómetros de cruzar la línea, una línea invisible que estoy seguro podría ver, sentir, notar un cambio en el aire, algo.
Mi hijo me dice que tiene hambre. Anda con dificultad pero con decisión. No lo dejo andar mucho: sólo lo justo para que no se le entumezcan las piernas, pero la mayoría del tiempo lo llevo en brazos.
Huelo mal, pero ¿acaso eso importa? ¿de veras alguien, en esta corriente de muchedumbre, es capaz de pararse a pensar que huele mal cuando está tan cerca del cambio, un cambio que desconocían para bien o para mal?
El frío me consume, pero debo aguantar unos kilómetros más, al menos para ver aquel cambio tan esperado.
8:45 PM:
La nieve ya casi se ha derretido por completo, aunque, claro está, la temperatura se hace más baja por momentos.
Mi hijo me dice que no aguanta, que necesita comer algo. Me parte el corazón sonreírle y decirle “ahora comemos, mi vida”, cuando posiblemente estaremos otro día sin probar bocado. Se me cae una lágrima. Mi hijo la observa caer con ignorante curiosidad hasta que resbala por mi mentón y cae a la nieve. Le sonrío otra vez y sigo caminando, pero llorando en silencio.
Mi mujer me tiene cogido de la mano y siento como me transmite fuerza y valor para seguir.
El sol hace un rato que se escondió. Cuando amanezca el nuevo día, ya habré pasado esa raya. Experimentaré ese cambio. No sé lo que sentiré, ni cómo reaccionare, pero no puede ser peor que lo que ya he sentido.
Ha sido un largo viaje, he sufrido demasiado y no pienso tirar la toalla ahora. Agarro a mi hijo con fuerza y estrecho la mano a mi mujer para transmitirle fuerza como ella me la transmite a mi. El final del camino está cerca. El horizonte es más cercano.
No sé si lo conseguiré, pero sí se una cosa: soy un hombre valiente y llegaré hasta el final.
(Fin de diario)
6:57 PM:
Todos temblamos. Hemos pasado ya La Vajol y estamos cerca de la frontera, de nuestra nueva vida, una vida con creces peor de la que teníamos, pero vivimos. Estamos al final del camino. Lo estamos consiguiendo. Todos. Mi hijo está más débil, sí, pero está vivo. Está luchando a mi lado y yo estoy muy orgulloso de ello.
Mi mujer ve cada vez la cosa mejor. Los hombres que nos salvaron la vida hace dos días nos dan ánimos. No nos quedan provisiones. Apenas algo de agua. Suficiente. Estábamos a unos kilómetros de cruzar la línea, una línea invisible que estoy seguro podría ver, sentir, notar un cambio en el aire, algo.
Mi hijo me dice que tiene hambre. Anda con dificultad pero con decisión. No lo dejo andar mucho: sólo lo justo para que no se le entumezcan las piernas, pero la mayoría del tiempo lo llevo en brazos.
Huelo mal, pero ¿acaso eso importa? ¿de veras alguien, en esta corriente de muchedumbre, es capaz de pararse a pensar que huele mal cuando está tan cerca del cambio, un cambio que desconocían para bien o para mal?
El frío me consume, pero debo aguantar unos kilómetros más, al menos para ver aquel cambio tan esperado.
8:45 PM:
La nieve ya casi se ha derretido por completo, aunque, claro está, la temperatura se hace más baja por momentos.
Mi hijo me dice que no aguanta, que necesita comer algo. Me parte el corazón sonreírle y decirle “ahora comemos, mi vida”, cuando posiblemente estaremos otro día sin probar bocado. Se me cae una lágrima. Mi hijo la observa caer con ignorante curiosidad hasta que resbala por mi mentón y cae a la nieve. Le sonrío otra vez y sigo caminando, pero llorando en silencio.
Mi mujer me tiene cogido de la mano y siento como me transmite fuerza y valor para seguir.
El sol hace un rato que se escondió. Cuando amanezca el nuevo día, ya habré pasado esa raya. Experimentaré ese cambio. No sé lo que sentiré, ni cómo reaccionare, pero no puede ser peor que lo que ya he sentido.
Ha sido un largo viaje, he sufrido demasiado y no pienso tirar la toalla ahora. Agarro a mi hijo con fuerza y estrecho la mano a mi mujer para transmitirle fuerza como ella me la transmite a mi. El final del camino está cerca. El horizonte es más cercano.
No sé si lo conseguiré, pero sí se una cosa: soy un hombre valiente y llegaré hasta el final.
(Fin de diario)
Socials (Exercici 2)
Llegeix els apunts facilitats sobre la Història d’Espanya i Catalunya durant el període de 1931-1937 i fes les activitats següents.
0. Elabora una cronologia bàsica de la història d’Espanya i de Catalunya durant el període de 1902-1940.
Del 1902 fins al 1931: Regnat d'Alfons XIII y dictadura de Primo de Rivera.
Del 1923 fins al 1930: Dictadura de Primo Rivera.
Del 1931 fins al 1936:Inici de la Segona República Espanyola i ultima que acaba el 1936(data del començament de la guerra civil).
Del 1936 fins al 1939:Guerra Civil entre els democràtics i els republicans.
Al 1939 : Començament de la dictadura de Franco que duraria fins al 1975.
1. Quan es proclamà la República? Quines característiques va tenir la nova constitució republicana?
A partir de l’Abril de 1931. Algunes característiques de la república són el desig de modernització; el territori rural, l'educació, l’exèrcit i l’Església. També tenia seguidors classes mitjanes urbanes, obrers i agricultors sobretot, però també tenia gent en contra: sobretot els catòlics.
3. Qui va guanyar les eleccions del 1933? I les de 1936?
Al 1933 les va guanyar la CEDA(Confederació Espanyola Dreta Autònoma), 3.365.700 varen ser per partits de dreta 2.051.500 per partits del centre y 3.118.000 per partits de l’esquerre.
Al 1936 , es van celebrar les ultimes eleccions de la república, on van guanyar els de dreta . Els republicans van tenir 4.430.322 vots, els de dreta 4.511.031 i els de centre 6828235 vots.
4.Quan es va iniciar la guerra civil? Quins territoris controlava cada bàndol en un primer moment?
Es va iniciar el 17 juliol de 1936 i acaba el 1 d’abril del 1939. Al inici de la guerra civil els republicans controlaven Catalunya , bona part del sud peninsular i parts del centre d'Espanya, mentre que els demòcrates controlaven la resta d’Espanya, però tenien més armes i anaven avançant.
5.Quina va ser la postura de les democràcies occidentals davant el conflicte espanyol?
No varen ficar-se en el conflicte espanyol per no poder tenir cap enfrontament amb altres països que no son Espanya i així no participar en cap més guerra.
Quina va ser la posició de Mussolini i Hitler?
Les potències feixistes van decidir des d'un primer moment oferir una ajuda important als rebels dirigits per Franco. Mussolini i Hitler no solament podia aconseguir beneficis estratègics, Itàlia continuava la seva política d'expansió mediterrània i Alemanya podia obtenir un aliat que amenacés la reraguarda francesa.
6. Quines van ser les campanyes més importants de la guerra?
Moviments inicials o guerra de columnes (del juliol a l'octubre de 1936)
Els combats per Madrid (fins al març del 1937)
La campanya del nord (del març a l’octubre del 1937)
La batalla de Terol i l'ofensiva franquista al front d'Aragó (del desembre del 37 al juny del 38)
La batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya (juliol de 38 al febrer del39)
El final de la guerra (fins a l'1 d'abril del 1939.
7. Esbrina què va ser la lleva del Biberó,amb l’ajut del web del racó TIC d’aquesta pagina. En quina gran batalla va prendre part?
La lleva del 41, anomenada dels "biberó", va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. Va ser mobilitzada a finals d'abril del 1938, i el 25 de juliol del mateix any ja participava en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre. Aquells joves només tenien disset anys .La lleva del biberó comprendria dues quintes, la del 40 i la del 41, és a dir, tots aquells joves que de no haver estat per la guerra, haurien fet el Servei militar l'any 1940 i 41
8.Quins factors polítics creus que van influir en la derrota de la república?
El poc armament i defensa que tenien els republicans.
9.De quina manera es produir la concentració del poder en el bàndol rebel?
Ocupen les terres d’Espanya amb moviments estratègics i bombardejant ciutats importants, n’és un exemple Barcelona.
10. Quines conseqüències va tenir la guerra civil pel que fa a la cohesió social de la ciutadania?
Ciutadans Republicans van haver de que marxar d'Espanya i deixar les seves vides darrere.
11. Valora la importància històrica de l’aprovació de l’estatus de 1932.
Es el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya, aprovat en referèndum per un 99% dels votants.
13. Quins canvis polítics va provocar a Catalunya l’esclafament de la rebel•lió el 1936?
El governament de Franco, que fa bombardejar Barcelona.
15.Quines conseqüències va tenir la derrota?
Va tenir com a conseqüència, que els republicans tinguessin que marxar a altres països.
La majoria van marxar cap a França però també a d’altres països.
0. Elabora una cronologia bàsica de la història d’Espanya i de Catalunya durant el període de 1902-1940.
Del 1902 fins al 1931: Regnat d'Alfons XIII y dictadura de Primo de Rivera.
Del 1923 fins al 1930: Dictadura de Primo Rivera.
Del 1931 fins al 1936:Inici de la Segona República Espanyola i ultima que acaba el 1936(data del començament de la guerra civil).
Del 1936 fins al 1939:Guerra Civil entre els democràtics i els republicans.
Al 1939 : Començament de la dictadura de Franco que duraria fins al 1975.
1. Quan es proclamà la República? Quines característiques va tenir la nova constitució republicana?
A partir de l’Abril de 1931. Algunes característiques de la república són el desig de modernització; el territori rural, l'educació, l’exèrcit i l’Església. També tenia seguidors classes mitjanes urbanes, obrers i agricultors sobretot, però també tenia gent en contra: sobretot els catòlics.
3. Qui va guanyar les eleccions del 1933? I les de 1936?
Al 1933 les va guanyar la CEDA(Confederació Espanyola Dreta Autònoma), 3.365.700 varen ser per partits de dreta 2.051.500 per partits del centre y 3.118.000 per partits de l’esquerre.
Al 1936 , es van celebrar les ultimes eleccions de la república, on van guanyar els de dreta . Els republicans van tenir 4.430.322 vots, els de dreta 4.511.031 i els de centre 6828235 vots.
4.Quan es va iniciar la guerra civil? Quins territoris controlava cada bàndol en un primer moment?
Es va iniciar el 17 juliol de 1936 i acaba el 1 d’abril del 1939. Al inici de la guerra civil els republicans controlaven Catalunya , bona part del sud peninsular i parts del centre d'Espanya, mentre que els demòcrates controlaven la resta d’Espanya, però tenien més armes i anaven avançant.
5.Quina va ser la postura de les democràcies occidentals davant el conflicte espanyol?
No varen ficar-se en el conflicte espanyol per no poder tenir cap enfrontament amb altres països que no son Espanya i així no participar en cap més guerra.
Quina va ser la posició de Mussolini i Hitler?
Les potències feixistes van decidir des d'un primer moment oferir una ajuda important als rebels dirigits per Franco. Mussolini i Hitler no solament podia aconseguir beneficis estratègics, Itàlia continuava la seva política d'expansió mediterrània i Alemanya podia obtenir un aliat que amenacés la reraguarda francesa.
6. Quines van ser les campanyes més importants de la guerra?
Moviments inicials o guerra de columnes (del juliol a l'octubre de 1936)
Els combats per Madrid (fins al març del 1937)
La campanya del nord (del març a l’octubre del 1937)
La batalla de Terol i l'ofensiva franquista al front d'Aragó (del desembre del 37 al juny del 38)
La batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya (juliol de 38 al febrer del39)
El final de la guerra (fins a l'1 d'abril del 1939.
7. Esbrina què va ser la lleva del Biberó,amb l’ajut del web del racó TIC d’aquesta pagina. En quina gran batalla va prendre part?
La lleva del 41, anomenada dels "biberó", va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. Va ser mobilitzada a finals d'abril del 1938, i el 25 de juliol del mateix any ja participava en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre. Aquells joves només tenien disset anys .La lleva del biberó comprendria dues quintes, la del 40 i la del 41, és a dir, tots aquells joves que de no haver estat per la guerra, haurien fet el Servei militar l'any 1940 i 41
8.Quins factors polítics creus que van influir en la derrota de la república?
El poc armament i defensa que tenien els republicans.
9.De quina manera es produir la concentració del poder en el bàndol rebel?
Ocupen les terres d’Espanya amb moviments estratègics i bombardejant ciutats importants, n’és un exemple Barcelona.
10. Quines conseqüències va tenir la guerra civil pel que fa a la cohesió social de la ciutadania?
Ciutadans Republicans van haver de que marxar d'Espanya i deixar les seves vides darrere.
11. Valora la importància històrica de l’aprovació de l’estatus de 1932.
Es el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya, aprovat en referèndum per un 99% dels votants.
13. Quins canvis polítics va provocar a Catalunya l’esclafament de la rebel•lió el 1936?
El governament de Franco, que fa bombardejar Barcelona.
15.Quines conseqüències va tenir la derrota?
Va tenir com a conseqüència, que els republicans tinguessin que marxar a altres països.
La majoria van marxar cap a França però també a d’altres països.
Diary
Monday, 15th of March:
Dear Diary, today we went to excursion to learn about the Civil Spanish War. When we arrived to La Jonquera, we went to a museum of the Exile. There, an instructor told us how the people lived during the years 1936-1939. After that, we went to La Vajol by bus. We were supposed to see a mine, but the way was full of snow and we couldn’t go. We had lunch and then we went to France to see the Maternity of Elna. It was founded by Elisabeth Eidenbenz, and it is very important because almost all the babies that had born there (and their mothers) survived.
Tuesday, 16th of March:
Dear Diary, when we got to school this morning all the students went to the Visual classroom because Josep Lluís had to explain us what we are going to do during this week. When he finished, each group went to the corresponding classroom. We talked about the excursion we did yesterday and we started the dossier. One of the activities we have to do is to calculate the pulse, first resting and then after an effort, so my group went outside to calculate it. After the rest time, we started doing the Blog. In the afternoon we went to Alex’s house to do some more work.
Wednesday, 17th of March:
Dear Diary, today my group had some problems with the laptop because the Internet didn't work. We tried to figure it out, but then we decided to do other things because we won't have time to finish all the work. At 10a.m. we had a speech about the Maternity of Elna. The lady who came is Assumpta Montella, the author of the book “La Maternitat d'Elna”. She had spoken with witnesses from the Exile and she had even known Elisabeth Eidenbenz. I liked it a lot and I think everybody did. After the rest time, we went to our classrooms and then with the school’s computes we finished more work.
Thursday, 18th of March:
Dear Diary, our work is almost done. This morning we went to the computers classroom to finish part of the work we started yesterday and Tuesday. We recorded a video of us singing a song called “La Campana” and we’re going to put it in our Blog. All the exercises were almost finished when we had to go home, but in the afternoon we went to Alex’s home again to finish the work once for all. Tomorrow we’ll have to explain all we’ve done during this week in front of the teachers and our class. I hope it will go very good.
Dear Diary, today we went to excursion to learn about the Civil Spanish War. When we arrived to La Jonquera, we went to a museum of the Exile. There, an instructor told us how the people lived during the years 1936-1939. After that, we went to La Vajol by bus. We were supposed to see a mine, but the way was full of snow and we couldn’t go. We had lunch and then we went to France to see the Maternity of Elna. It was founded by Elisabeth Eidenbenz, and it is very important because almost all the babies that had born there (and their mothers) survived.
Tuesday, 16th of March:
Dear Diary, when we got to school this morning all the students went to the Visual classroom because Josep Lluís had to explain us what we are going to do during this week. When he finished, each group went to the corresponding classroom. We talked about the excursion we did yesterday and we started the dossier. One of the activities we have to do is to calculate the pulse, first resting and then after an effort, so my group went outside to calculate it. After the rest time, we started doing the Blog. In the afternoon we went to Alex’s house to do some more work.
Wednesday, 17th of March:
Dear Diary, today my group had some problems with the laptop because the Internet didn't work. We tried to figure it out, but then we decided to do other things because we won't have time to finish all the work. At 10a.m. we had a speech about the Maternity of Elna. The lady who came is Assumpta Montella, the author of the book “La Maternitat d'Elna”. She had spoken with witnesses from the Exile and she had even known Elisabeth Eidenbenz. I liked it a lot and I think everybody did. After the rest time, we went to our classrooms and then with the school’s computes we finished more work.
Thursday, 18th of March:
Dear Diary, our work is almost done. This morning we went to the computers classroom to finish part of the work we started yesterday and Tuesday. We recorded a video of us singing a song called “La Campana” and we’re going to put it in our Blog. All the exercises were almost finished when we had to go home, but in the afternoon we went to Alex’s home again to finish the work once for all. Tomorrow we’ll have to explain all we’ve done during this week in front of the teachers and our class. I hope it will go very good.
Naturals
BIOLOGIA I GEOLOGIA
Representació gràfica i anàlisi dels resultats:
- Activitat física de gran esforç (esprint)
Rafa:
Borja:
- Activitat física de trote rapido:
Alex:
Alba:
Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats:
Veiem que les pulsacions són més elevades quan fas una activitat física de gran esforç com, per exemple, córrer en esprint, que quan corres a poc a poc i sense cansar-se gaire. Això passa ja que l'exercici o l'esforç és de menys intensitat i, per tant, les pulsacions son més baixes. També observem que a mesura que va passant el temps, les pulsacions van tornant a la seva normalitat, encara que en 6 minuts no s’arriben a quedar igual que com estaven en repòs.
Quines són les parts del cos que han participat més en l'esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Les parts del cos que més han treballat han sigut els músculs i els ossos, és a dir, l'aparell locomotor (sobretot les cames). També té importància la feina que fa l’aparell respiratori (pulmons i diafragma), ja que és molt important saber respirar bé quan practiquem un esport o fem alguna altra activitat física.
Aquests òrgans obtenen l’energia que prové de les cèl•lules gràcies als mitocondris (orgànuls encarregats de la respiració cel•lular), ja que transformen la matèria i l’oxigen que provenen de l’exterior i obtenen l’energia necessària per dur a terme activitats diverses.
Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l'esforç realitzat? Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
La respiració va mes ràpida ja que l'esforç que s’ha fet en aquesta activitat ha sigut de molta intensitat i l’oxigen que el nostre aparell locomotor necessita és superior a l’oxigen que els nostres pulmons ens poden proporcionar.
Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d'aquest exercici si es tracta d'una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
La diferència serà que la persona fumadora es cansarà abans i li pujarà més el ritme cardíac, ja que tindrà més dificultats en respirar, i el no fumador li tardarà més en aparèixer la fatiga perquè pot respirar millor ja que els seus pulmons estaran sans.
Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa:
1- Durant un partit de basquet
2- Després de córrer per no perdre l'autobús
3- A classe, abans d'un examen
4- A classe, parlant amb els companys
5- Dormint
Representació gràfica i anàlisi dels resultats:
- Activitat física de gran esforç (esprint)
Rafa:
Borja:
- Activitat física de trote rapido:
Alex:
Alba:
Redacteu un informe a partir de les respostes a les següents activitats:
Veiem que les pulsacions són més elevades quan fas una activitat física de gran esforç com, per exemple, córrer en esprint, que quan corres a poc a poc i sense cansar-se gaire. Això passa ja que l'exercici o l'esforç és de menys intensitat i, per tant, les pulsacions son més baixes. També observem que a mesura que va passant el temps, les pulsacions van tornant a la seva normalitat, encara que en 6 minuts no s’arriben a quedar igual que com estaven en repòs.
Quines són les parts del cos que han participat més en l'esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Les parts del cos que més han treballat han sigut els músculs i els ossos, és a dir, l'aparell locomotor (sobretot les cames). També té importància la feina que fa l’aparell respiratori (pulmons i diafragma), ja que és molt important saber respirar bé quan practiquem un esport o fem alguna altra activitat física.
Aquests òrgans obtenen l’energia que prové de les cèl•lules gràcies als mitocondris (orgànuls encarregats de la respiració cel•lular), ja que transformen la matèria i l’oxigen que provenen de l’exterior i obtenen l’energia necessària per dur a terme activitats diverses.
Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l'esforç realitzat? Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
La respiració va mes ràpida ja que l'esforç que s’ha fet en aquesta activitat ha sigut de molta intensitat i l’oxigen que el nostre aparell locomotor necessita és superior a l’oxigen que els nostres pulmons ens poden proporcionar.
Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d'aquest exercici si es tracta d'una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
La diferència serà que la persona fumadora es cansarà abans i li pujarà més el ritme cardíac, ja que tindrà més dificultats en respirar, i el no fumador li tardarà més en aparèixer la fatiga perquè pot respirar millor ja que els seus pulmons estaran sans.
Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa:
1- Durant un partit de basquet
2- Després de córrer per no perdre l'autobús
3- A classe, abans d'un examen
4- A classe, parlant amb els companys
5- Dormint
Xerrada Assumpta Montellà
La xerrada que ens va venir a fer l’Assumpta Montellà, autora del llibre “La Maternitat d’Elna”, tractava sobre les víctimes de l’Exili i sobre com van canviar les condicions vida dels nadons i les seves mares gràcies a la maternitat d’Elna. L’escriptora va aclarir que l’objectiu de la seva recerca era descobrir com van passar l’Exili i la Guerra Civil la gent del carrer, la gent que no surt als llibres d’història i van lluitar tan o més que els soldats que han estat reconeguts anys després. Aquesta gent mai no ha rebut cap homenatge per haver lluitat per el bàndol republicà quan les coses es van posar més difícils. Assumpta Montellà ha sigut capaç de parlar amb testimonis d’aquella època o, si més no, amb algun familiar proper. Aquesta gent al principi es tancava en banda, no volia recordar aquella època tant fosca de la seva vida i, per això, l’Assumpta Montellà va haver de guanyar-se la seva confiança a poc a poc.
Li va sobtar el fet que moltes persones li parlaven de la maternitat d’Elna i d’una tal “Senyora Isabel” i va començar a investigar sobre qui podia ser aquella persona que va salvar a més de 550 nens i a les seves respectives mares. Al final va descobrir que aquella “Senyora Isabel” era la coneguda Elizabeth Eidenbenz. Assumpta Montellà va decidir enviar-li una carta en francès presentant-se a si mateixa i explicant què volia saber. Tot i que les esperances de rebre una resposta eren mínimes, al cap de 15 dies li va sobtar una carta que provenia de Suïssa. Era la resposta de l’Elizabeth Eidenbenz, escrita en castellà. Es van anar enviant cartes amb preguntes de l’Assumpta Montellà i les respostes pertinents, fins que un bon dia Elisabeth Eidenbenz va convidar a l’escriptora catalana per anar a Suïssa i parlar en persona. L’Assumpta Montellà no s’ho va pensar ni dos segons i va agafar el primer avió que va sortir.
Després d’haver conegut a Elisabeth Eidenbenz en persona, va decidir buscar a tots aquells nens que eren vius gràcies a ella. Això va ser possible gràcies a una publicació a una revista i a l’avís d’aquesta el dia abans a TV3. Totes aquestes persones van quedar meravellades amb la història, igual que la majoria dels alumnes que vam estar escoltant a l’Assumpta Montellà, i es va decidir de fer un homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz, la qual no va voler assistir-hi i va enviar el seu nebot.
Li va sobtar el fet que moltes persones li parlaven de la maternitat d’Elna i d’una tal “Senyora Isabel” i va començar a investigar sobre qui podia ser aquella persona que va salvar a més de 550 nens i a les seves respectives mares. Al final va descobrir que aquella “Senyora Isabel” era la coneguda Elizabeth Eidenbenz. Assumpta Montellà va decidir enviar-li una carta en francès presentant-se a si mateixa i explicant què volia saber. Tot i que les esperances de rebre una resposta eren mínimes, al cap de 15 dies li va sobtar una carta que provenia de Suïssa. Era la resposta de l’Elizabeth Eidenbenz, escrita en castellà. Es van anar enviant cartes amb preguntes de l’Assumpta Montellà i les respostes pertinents, fins que un bon dia Elisabeth Eidenbenz va convidar a l’escriptora catalana per anar a Suïssa i parlar en persona. L’Assumpta Montellà no s’ho va pensar ni dos segons i va agafar el primer avió que va sortir.
Després d’haver conegut a Elisabeth Eidenbenz en persona, va decidir buscar a tots aquells nens que eren vius gràcies a ella. Això va ser possible gràcies a una publicació a una revista i a l’avís d’aquesta el dia abans a TV3. Totes aquestes persones van quedar meravellades amb la història, igual que la majoria dels alumnes que vam estar escoltant a l’Assumpta Montellà, i es va decidir de fer un homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz, la qual no va voler assistir-hi i va enviar el seu nebot.
Reportatge sobre el camp d'Argelers
QÜESTIONARI SOBRE LA PEL•LÍCULA (FILM DOCUMENTAL):
1. On es troba el camp d’Argelers?
Al Rosselló, a 2 km de la platja.
2. Quants habitants tenia aquesta localitat?
Aquesta localitat te 2.900 habitants.
3. Quan fou obert el camp?
L’1 de febrer de 1939.
4. Quina finalitat tenia aquest camp de concentració?
Acollir als republicans espanyols exiliats.
5. Quina superfície tenia?
100 hectàrees.
6. Quantes barraques es van construir?
Al principi 60 barraques. Després 460.
7. Quantes persones van passar?
240 persones (refugiats rojos).
8. Com van ser les condicions de vida duran els primers dies? I després?
Molt dures, sense aliments ni aigua i amb molta fred i vent.
9. Quines eren les malalties més freqüents o comunes?
Malalties pulmonars (tuberculosi, pneumònies...) i mentals.
10. Com ajudaven els metges a curar als malalts?
Tenien uns recursos limitats per això mots dels malalts no sobrevivien.
11. Quins van ser els encarregats de vigilar el camp?
L’exèrcit francès (senegalesos).
12. Quantes persones van morir en aquest camp?
Moltíssimes, uns 7 o 8 cada dia.
13. Explica alguna de les escenes del film que t’hagin impactat. Per què?
Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel•lícula: Crec que les últimes de la Guerra Civil ho van passar molt malament perquè, a sobre, estaven separats els homes de les dones i la gent no sabia res de les seves famílies. També crec que els supervivents que avui ho poden explicar van ser molt afortunats per no haver mort.
1. On es troba el camp d’Argelers?
Al Rosselló, a 2 km de la platja.
2. Quants habitants tenia aquesta localitat?
Aquesta localitat te 2.900 habitants.
3. Quan fou obert el camp?
L’1 de febrer de 1939.
4. Quina finalitat tenia aquest camp de concentració?
Acollir als republicans espanyols exiliats.
5. Quina superfície tenia?
100 hectàrees.
6. Quantes barraques es van construir?
Al principi 60 barraques. Després 460.
7. Quantes persones van passar?
240 persones (refugiats rojos).
8. Com van ser les condicions de vida duran els primers dies? I després?
Molt dures, sense aliments ni aigua i amb molta fred i vent.
9. Quines eren les malalties més freqüents o comunes?
Malalties pulmonars (tuberculosi, pneumònies...) i mentals.
10. Com ajudaven els metges a curar als malalts?
Tenien uns recursos limitats per això mots dels malalts no sobrevivien.
11. Quins van ser els encarregats de vigilar el camp?
L’exèrcit francès (senegalesos).
12. Quantes persones van morir en aquest camp?
Moltíssimes, uns 7 o 8 cada dia.
13. Explica alguna de les escenes del film que t’hagin impactat. Per què?
Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel•lícula: Crec que les últimes de la Guerra Civil ho van passar molt malament perquè, a sobre, estaven separats els homes de les dones i la gent no sabia res de les seves famílies. També crec que els supervivents que avui ho poden explicar van ser molt afortunats per no haver mort.
Personajes exiliados
Carlos Esplá:
Fue secretario de Vicente Blasco Ibáñez y colaborador de los periódicos La Vanguardia y Mirador de Barcelona, El Pueblo, de Valencia, El Luchador, de Alicante y de El Heraldo de Madrid, El Liberal y El Sol, de Madrid.
Debido a su ideología republicana se exilió en París durante la dictadura de Primo de Rivera, entre 1923 y 1929, conviviendo en una modesta pensión del barrio Latino con el periodista catalán Francisco Madrid. En París, tuvo una estrecha relación Miguel de Unamuno. En la capital francesa escribió sobre política internacional y ejerció la vicepresidencia de la Asociación Internacional de Periodismo. En 1929 acompañó a Sánchez Guerra a Valencia en un frustrado intento de rebelión contra la Dictadura de Primo de Rivera.
Julian de Ajuriaguerra:
Nacido el 7 de enero de 1911 en Bilbao (España) - muerto en Villefranque (Pirineos atlánticos) en 1993. Fue un neuropsiquiatra y psicoanalista francés de origen español.
Luis Bagaría:
Barcelona, 1882 - La Habana, 1940, ilustrador, fue uno de los principales caricaturistas españoles de la primera mitad del siglo XX.
Considerado un renovador del género por sus trazos sintéticos y expresivos que publicó en la prensa catalana (hasta 1912) y madrileña (hasta 1936). Fue una de las principales firmas de la
revista España y el diario El Sol. Al estallar la guerra civil regresó a Barcelona para dibujar en el diario La Vanguardia.
Se exilió en París y en La Habana, donde murió a los pocos meses de su llegada.
Corpus Barga
Nació en Madrid de una familia burguesa, estudió Ingeniería de Minas, pero abandonó la carrera para dedicarse al periodismo desde 1906. Publicó siempre en la prensa republicana: El País, El Radical etc.. y frecuentó la tertulia literaria del Café de Levante. A los 17 años publicó su primer libro de poemas, Cantares (1904).
Entre 1914 y 1948 residió en París como corresponsal, haciendo bastantes viajes desde 1920, sobre todo a Italia. Mantuvo intensas relaciones con escritores como Pío Baroja y Ramón María del Valle-Inclán. Colaboró en diversos periódicos y revistas como El Sol, Revista de Occidente y La Nación de Buenos Aires. En 1930, La Nación lo envió a Berlín y en mayo del mismo año viajó en el Graf Zeppelin realizando la ruta Berlín-Sevilla-Pernambuco-Baltimore y enviando crónicas sobre el viaje.
Fue un activo propagandista de la causa republicana durante la Guerra Civil española y participó en la compra de aviones franceses para el ejército, por lo que se vio forzado a exiliarse en 1939 con el escritor Antonio Machado, al que acompañó hasta Collioure, donde éste murió.
Victor Alba
(1916 - 2003)
Se inició muy joven en el periodismo político. Afiliado el Bloque Obrero y Campesino, termina en el POUM. Durante la Guerra Civil española, Víctor Alba fue el director de La Batalla. Tras las Jornadas de mayo de 1937, fue arrestado pero finalmente absuelvo. Tras el fin de la guerra fue encarcelado durante seis años en Valencia. Tras salir de prisión, se exilió en Francia, donde colaboró con Albert Camus, y en 1947 continuó su exilio en México, donde colaboró en diversas publicaciones. Allí comenzó una prolífica producción literaria, en español, francés, catalán e inglés.
Socials
1-
a) Localitza al mapa les zones on hi ha més espais naturals protegits a Catalunya. Quins són els més importants?
-El parc natural del Cap de Creus, a Girona.
-Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà, a Girona.
-Reserva Marina de les illes medes, Girona.
-Reserva Natural del delta del Llobregat, Barcelona.
-Parc natural del delta de L’Ebre.
-Zona volcànica de la Garrotxa.
b) La Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
- Què volen dir aquestes sigles PEIN?
Les sigles PEIN volen dir Pla d’Espais d’Interès Natural i es una configuració legal que té per objectiu la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals.
-Quan es va aprovar?
Es van aprovar al 1992.
-El Pla d'Espais D'Interès Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.
- Parc Natural, extensió de terreny, on es desenvolupen activitats econòmiques però respecten el medi ambient.
- Parc Nacional, territori on no es pot desenvolupar cap activitat d’explotació dels recursos naturals.
-Paratge natural d'interès nacional, territori d'extensió mitjana/reduïda caracteritzat per la seva singularitat i per les activitats que s'hi desenvolupen.
-Reserva Natural: territori d'extensió reduïda però que atrau molt l'interés científic, i per això l’accés n'és restringit
c) Per què creus que s’ha declarat àrea protegida el Cap de Creus? Aquesta zona quina categoria d’espai natural correspon?
El Cap de Creus s’ha declarat àrea protegida , per factors relacionats amb la vegetació i la fauna. El Cap de Creus actualment es conegut com a Parc Natural.
d)Busca informació sobre el tipus de vegetació i de fauna que habita i la seva importància.
Per als amants de la Naturalesa, el territori del cap de Creus conta amb una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el seseli Farreny o el Statice , encara que cal no oblidar la presència de la lechetrezna o el astrágalo , o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia. En quant a la fauna, tampoc es pot oblidar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la granoteta meridional, el cormorà de la cresta i el nero.
a) Localitza al mapa les zones on hi ha més espais naturals protegits a Catalunya. Quins són els més importants?
-El parc natural del Cap de Creus, a Girona.
-Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà, a Girona.
-Reserva Marina de les illes medes, Girona.
-Reserva Natural del delta del Llobregat, Barcelona.
-Parc natural del delta de L’Ebre.
-Zona volcànica de la Garrotxa.
b) La Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
- Què volen dir aquestes sigles PEIN?
Les sigles PEIN volen dir Pla d’Espais d’Interès Natural i es una configuració legal que té per objectiu la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals.
-Quan es va aprovar?
Es van aprovar al 1992.
-El Pla d'Espais D'Interès Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.
- Parc Natural, extensió de terreny, on es desenvolupen activitats econòmiques però respecten el medi ambient.
- Parc Nacional, territori on no es pot desenvolupar cap activitat d’explotació dels recursos naturals.
-Paratge natural d'interès nacional, territori d'extensió mitjana/reduïda caracteritzat per la seva singularitat i per les activitats que s'hi desenvolupen.
-Reserva Natural: territori d'extensió reduïda però que atrau molt l'interés científic, i per això l’accés n'és restringit
c) Per què creus que s’ha declarat àrea protegida el Cap de Creus? Aquesta zona quina categoria d’espai natural correspon?
El Cap de Creus s’ha declarat àrea protegida , per factors relacionats amb la vegetació i la fauna. El Cap de Creus actualment es conegut com a Parc Natural.
d)Busca informació sobre el tipus de vegetació i de fauna que habita i la seva importància.
Per als amants de la Naturalesa, el territori del cap de Creus conta amb una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el seseli Farreny o el Statice , encara que cal no oblidar la presència de la lechetrezna o el astrágalo , o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia. En quant a la fauna, tampoc es pot oblidar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la granoteta meridional, el cormorà de la cresta i el nero.
Matemàtiques (act.1)
- Mates Activitat 1:
1.L’escala està fet a a 1:25000 i representa que cada 1 centímetre en el mapa son 25000 centímetres reals.
2.La distancia que hi ha d’un punt a l’altre es de 21,5 km d’anada i de tornada.
4.La distancia entre els diferents punts es la següent:
Del Coll de manrella, Monument a l’exili i la Mina canta fins a Mas can Barris es de 8,5cm, 2,1km de Mas can Barris fins a Coll de Li es de 5,5cm 1,3km i de coll de Lli fins a l’Hostal dels trabucaires es de 6cm, 1’5km.
Coll de la manrella de la Vajol:
És um terme municpal d'Agullana on es trobava amagat en Lluís Companys per les seves idees republicanes, catalanistes i socials. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya, ministre i president de la Generalitat de Catalunya.
Hostal de trabucaires:
Hostal situat en el municipi francès Les Illes, on el president Companys s’hi va allotjar.
Monument a l'exili:
El monument a l'exili és l'unic monument dedicat als exiliats que hi ha a França, representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama en els bombardejos de les tropes franquistes a Montsó el mes de novembre de l'any 1937.
Mas Can Barris:
Mas can Barris esta situat en el municipi de la Vajol, és un dels llocs on va passar la nit en Lluis Companys.
Mina canta: O també Mina de Negrín, és troba a la Vajol i era on es guardaba l’or de la Republica i també on es gurdaben alguns dels quadres del museo del Prado.
Coll de Lli: Va ser per on realment va pasar en Lluis Companys i altres exiliats per creuar la frontera cap a França
1.L’escala està fet a a 1:25000 i representa que cada 1 centímetre en el mapa son 25000 centímetres reals.
2.La distancia que hi ha d’un punt a l’altre es de 21,5 km d’anada i de tornada.
4.La distancia entre els diferents punts es la següent:
Del Coll de manrella, Monument a l’exili i la Mina canta fins a Mas can Barris es de 8,5cm, 2,1km de Mas can Barris fins a Coll de Li es de 5,5cm 1,3km i de coll de Lli fins a l’Hostal dels trabucaires es de 6cm, 1’5km.
Coll de la manrella de la Vajol:
És um terme municpal d'Agullana on es trobava amagat en Lluís Companys per les seves idees republicanes, catalanistes i socials. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya, ministre i president de la Generalitat de Catalunya.
Hostal de trabucaires:
Hostal situat en el municipi francès Les Illes, on el president Companys s’hi va allotjar.
Monument a l'exili:
El monument a l'exili és l'unic monument dedicat als exiliats que hi ha a França, representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama en els bombardejos de les tropes franquistes a Montsó el mes de novembre de l'any 1937.
Mas Can Barris:
Mas can Barris esta situat en el municipi de la Vajol, és un dels llocs on va passar la nit en Lluis Companys.
Mina canta: O també Mina de Negrín, és troba a la Vajol i era on es guardaba l’or de la Republica i també on es gurdaben alguns dels quadres del museo del Prado.
Coll de Lli: Va ser per on realment va pasar en Lluis Companys i altres exiliats per creuar la frontera cap a França
Naturals
SISTEMA MUSCULAR ESQUELÈTIC: recerca d’informació
1. Cerqueu el dibuix d’un múscul esquelètic com el d’un bíceps i explique la seva estructura i com s’uneix a l’os.
Bíceps
Estructura: Es compon de dues porcions o caps
-La porció curta, s'origina en l'apófisis
-La porció llarga, s'origina en tuberiositat supraglenouidea de l'omoplat.
– Com s'uneix a l'ós?
Les dues porciona es reuneixen i inserten inferiorment mitjançant un tendó comú, en la tuberositat biciptal del radi.
2. Cerqueu la imatge d’un fibra muscular estriada i descriviu detalladament com són aquestes cèl•lules ( forma, mida, nombre i posición dels nuclis)
Les fibres musculars estriades són cèl•lules multinuclears. Es troben envoltades de teixit conjuntiu. Una fibra muscular esquelètica pot mesurar desde uns pocs mm fins a uns cm, tot depenent del tamany del múscul.
•Com tota cèl•lula té:
- Membrana (anomenada sarcolema)
- Citoplasma (anomenat sarcoplasma) amb multitud d'elements cilíndrics que es troben al llarg de la fibra muscular i reben el nom de miofibres.
- Nucli
3. Expliqueu què són la miosina i l’actina i quina relació tenen en la funció de les fibre musculars. Cerque imatges il•lustratives de la seva implicació en el procés de contracción i relaxació muscular.
-Miosina: proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular i que és causa de les propietats contràctils i elàstiques del músculo
-Actina: proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina per a formar l'actomiosina
Relació: Les dues substàncies unides formen l'anomenada actomiosina, que és el complex d'aquestes proteïnes que formen el 60% de proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d'aquest.
1. Cerqueu el dibuix d’un múscul esquelètic com el d’un bíceps i explique la seva estructura i com s’uneix a l’os.
Bíceps
Estructura: Es compon de dues porcions o caps
-La porció curta, s'origina en l'apófisis
-La porció llarga, s'origina en tuberiositat supraglenouidea de l'omoplat.
– Com s'uneix a l'ós?
Les dues porciona es reuneixen i inserten inferiorment mitjançant un tendó comú, en la tuberositat biciptal del radi.
2. Cerqueu la imatge d’un fibra muscular estriada i descriviu detalladament com són aquestes cèl•lules ( forma, mida, nombre i posición dels nuclis)
Les fibres musculars estriades són cèl•lules multinuclears. Es troben envoltades de teixit conjuntiu. Una fibra muscular esquelètica pot mesurar desde uns pocs mm fins a uns cm, tot depenent del tamany del múscul.
•Com tota cèl•lula té:
- Membrana (anomenada sarcolema)
- Citoplasma (anomenat sarcoplasma) amb multitud d'elements cilíndrics que es troben al llarg de la fibra muscular i reben el nom de miofibres.
- Nucli
3. Expliqueu què són la miosina i l’actina i quina relació tenen en la funció de les fibre musculars. Cerque imatges il•lustratives de la seva implicació en el procés de contracción i relaxació muscular.
-Miosina: proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular i que és causa de les propietats contràctils i elàstiques del músculo
-Actina: proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina per a formar l'actomiosina
Relació: Les dues substàncies unides formen l'anomenada actomiosina, que és el complex d'aquestes proteïnes que formen el 60% de proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d'aquest.
Abdó Terradas
Abdó Terrades i Paulí va néixer a Figueres l'any 1812 i va morir a Andalusia l'any 1856.
Va ser un polític republicà federal. Era fill d'un tractant de grans i bestiar, va estudiar a Perpinyà. Al 1840 es va traslladar a Barcelona, a causa de la seva carrera política. Allà fundà una organització secreta, La Societat patriòtica, i començà a difondre una idea nova republicana a través d'un diari que es va dir “ El Republicano” l'any 1842.
Aquest mateix any va ser escollit com a alcalde de Figueres, però les autoritats no varen veure correcte l'elecció i fins a repetir-ho 5 vegades. Desprès, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat, va ser empresonat al castell de figueres, on va estar fins a l'abril on es va poder exiliar a Perpinyà.
Des de Perpinyà envia un cançó anomenada La Campana, possiblement musicada per Josep Anser Clavé i va ser bastant famosa ja que va ser publicada per “El Republicano”.
Mentre intentava recollir diners per dur a terme una revolta antipatriòtica, es va relacionar amb capetians francesos i va ser implicat amb el complot de Tolosa el gener de l'any 1843. Detingut no va ser lliure fins l'agost de l'any 1843. Va tornar a Figueres i es veu implicat en el moviment centralista o de la Jamància.
Amb casa vigilada (primer a Vilafranca del Penedès i desprès a Sarrià), fou descobert a Sigüenza l'any 1844 i aviat torna a l'exili. Des de París, l'1 de juliol de 1848, envià un missatge a tots els republicans instant a la insurrecció, alhora que criticà els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol del 1854, fou elegit de nou, alcalde de Figueres, càrrec que ocupà de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capità general Zapatero destituí l'ajuntament i el bandejà. Malalt, els últims mesos viu a Cadis.
Va ser un polític republicà federal. Era fill d'un tractant de grans i bestiar, va estudiar a Perpinyà. Al 1840 es va traslladar a Barcelona, a causa de la seva carrera política. Allà fundà una organització secreta, La Societat patriòtica, i començà a difondre una idea nova republicana a través d'un diari que es va dir “ El Republicano” l'any 1842.
Aquest mateix any va ser escollit com a alcalde de Figueres, però les autoritats no varen veure correcte l'elecció i fins a repetir-ho 5 vegades. Desprès, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat, va ser empresonat al castell de figueres, on va estar fins a l'abril on es va poder exiliar a Perpinyà.
Des de Perpinyà envia un cançó anomenada La Campana, possiblement musicada per Josep Anser Clavé i va ser bastant famosa ja que va ser publicada per “El Republicano”.
Mentre intentava recollir diners per dur a terme una revolta antipatriòtica, es va relacionar amb capetians francesos i va ser implicat amb el complot de Tolosa el gener de l'any 1843. Detingut no va ser lliure fins l'agost de l'any 1843. Va tornar a Figueres i es veu implicat en el moviment centralista o de la Jamància.
Amb casa vigilada (primer a Vilafranca del Penedès i desprès a Sarrià), fou descobert a Sigüenza l'any 1844 i aviat torna a l'exili. Des de París, l'1 de juliol de 1848, envià un missatge a tots els republicans instant a la insurrecció, alhora que criticà els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol del 1854, fou elegit de nou, alcalde de Figueres, càrrec que ocupà de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capità general Zapatero destituí l'ajuntament i el bandejà. Malalt, els últims mesos viu a Cadis.
POEMA (comienzo de antonio machado)
Estos días azules y
este sol de la infancia
Estos días grises y
este cielo nublado.
Estas caras tristes
que siguen el camino.
Estos padres preocupados
por sus hijos encarcelados.
Estos cuerpos destrozados
que yacen en el camino.
Estas familias separadas
que ya no regresaran.
este sol de la infancia
Estos días grises y
este cielo nublado.
Estas caras tristes
que siguen el camino.
Estos padres preocupados
por sus hijos encarcelados.
Estos cuerpos destrozados
que yacen en el camino.
Estas familias separadas
que ya no regresaran.
Matemàtiques (act.2)
ACTIVITAT 2 - ESTADÍSTIQUES SOBRE REFUGIATS
Activitats:
1)Busqueu, segons la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat i pengeu la resposta al bloc.
REFUGIAT: Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
2)Observeu el següent diagrama, que mostra les peticions de l’asil als països industrialitzats el primer semestre de 2008.
a)De quin tipus de diagrama es tracta? Quines dades s’hi representen?
Es tracta d’un diagrama de sectors. En aquest diagrama s’hi presenten les peticions d’asil als països industrialitzats durant el primer semestre de l’any 2008.
b)Sabem que el nombre de peticions d’asil als Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandats d’asil?
% | peticions
15,4 25400 25400x100 = 164935 peticions
100 x 15.4
R- El nombre total de demandats d’asil va ser de 164935.
c)Quantes persones van demanar asil a França? I a Suïssa?
A França van demanar asil 15669 persones (9,5% del total), i a Suïssa van demanar asil 5938 persones (3,6% del total).
3)La següent taula recull els principals països d’origen dels demandants d’asil polític els anys 2006 i 2007 (dades en milers)
2006
Total = 241800 demandants
Iraq: 14,2%
Somàlia: 18,9%
Eritrea: 9%
Colòmbia: 7,7%
Federació Russa: 6,8%
Etiòpia: 7,9%
Zimbabwe: 9,2%
República Dominicana del Congo: 12,9%
Xina: 7,1%
Afganistan: 6,2%
En aquest diagrama de barres podem veure el percentatge de deman-dants d’asil que hi va haver durant l’any 2006 en els 10 països diferents que ens indica la taula. El país amb el percentatge més elevat és Somàlia (amb un 18,9%), seguit d’Iraq (14,2%) i la Re-pública Dominicana del Congo (12,9%). El països que tenen el percentatge de demandants d’asil més baix són Afganistan (amb un 6,2%), la Federació Russa (6,8%) i Xina (7,1%).
2007
Total = 289200 demandants
Iraq: 18%
Somàlia: 16%
Eritrea: 12,4%
Colòmbia: 8%
Federació Russa: 7,5%
Etiòpia: 7,5%
Zimbabwe: 7,2%
República Dominicana del Congo: 12,6%
Xina: 5,3%
Afganistan: 5,5%
En aquest diagrama de barres podem veure el percentatge de deman-dants d’asil que hi va haver durant l’any 2007 en els 10 països dife-rents que ens indica la taula. El país amb el percentatge més elevat és Iraq (amb un 18%), seguit de Somàlia (16%), la República Dominicana del Congo (12,6%) i Eritrea (12,4%). Els països que tenen el per-centatge de demandants d’asil més baix són Xina (amb un 5,3%) i Afganistan (5,5%)
4) Llegiu el següent text:
Activitats:
1)Busqueu, segons la Convenció de Ginebra de 1951, quina és la definició de refugiat i pengeu la resposta al bloc.
REFUGIAT: Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
2)Observeu el següent diagrama, que mostra les peticions de l’asil als països industrialitzats el primer semestre de 2008.
a)De quin tipus de diagrama es tracta? Quines dades s’hi representen?
Es tracta d’un diagrama de sectors. En aquest diagrama s’hi presenten les peticions d’asil als països industrialitzats durant el primer semestre de l’any 2008.
b)Sabem que el nombre de peticions d’asil als Estats Units va ser de 25400; quin va ser el nombre total de demandats d’asil?
% | peticions
15,4 25400 25400x100 = 164935 peticions
100 x 15.4
R- El nombre total de demandats d’asil va ser de 164935.
c)Quantes persones van demanar asil a França? I a Suïssa?
A França van demanar asil 15669 persones (9,5% del total), i a Suïssa van demanar asil 5938 persones (3,6% del total).
3)La següent taula recull els principals països d’origen dels demandants d’asil polític els anys 2006 i 2007 (dades en milers)
2006
Total = 241800 demandants
Iraq: 14,2%
Somàlia: 18,9%
Eritrea: 9%
Colòmbia: 7,7%
Federació Russa: 6,8%
Etiòpia: 7,9%
Zimbabwe: 9,2%
República Dominicana del Congo: 12,9%
Xina: 7,1%
Afganistan: 6,2%
En aquest diagrama de barres podem veure el percentatge de deman-dants d’asil que hi va haver durant l’any 2006 en els 10 països diferents que ens indica la taula. El país amb el percentatge més elevat és Somàlia (amb un 18,9%), seguit d’Iraq (14,2%) i la Re-pública Dominicana del Congo (12,9%). El països que tenen el percentatge de demandants d’asil més baix són Afganistan (amb un 6,2%), la Federació Russa (6,8%) i Xina (7,1%).
2007
Total = 289200 demandants
Iraq: 18%
Somàlia: 16%
Eritrea: 12,4%
Colòmbia: 8%
Federació Russa: 7,5%
Etiòpia: 7,5%
Zimbabwe: 7,2%
República Dominicana del Congo: 12,6%
Xina: 5,3%
Afganistan: 5,5%
En aquest diagrama de barres podem veure el percentatge de deman-dants d’asil que hi va haver durant l’any 2007 en els 10 països dife-rents que ens indica la taula. El país amb el percentatge més elevat és Iraq (amb un 18%), seguit de Somàlia (16%), la República Dominicana del Congo (12,6%) i Eritrea (12,4%). Els països que tenen el per-centatge de demandants d’asil més baix són Xina (amb un 5,3%) i Afganistan (5,5%)
4) Llegiu el següent text:
Francès
1.- Associez les définitions avec le concept appropré ci-dessous:
a) Partisan de la république.- RÉPUBLICAINS
b) Lutte armée dans un même pays.- GUERRE CIVIL
c) Personne qui subit les mauvais traitements, les injustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre.- VICTIMES
d) Uni par un traité, par un lien de parenté, par intérêt.- ALLIÉS
e) Masse de gens.- VAGUE HUMANIE
f) Personnes qui se déplacent à autre pays.- RÉFUGIÉS
g) Ensemble des troupes régulières d'un État.- L'ARMÉE
h) Emplacement occupé temporairement par une armée.- CAMP
i) Déplacement de milliers d'Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d'Espagne.- LA RETIRADA
2.- Lisez le document extrait du site d’Argelès-sur-Mer et répondez aux questions en justifiant votre réponse.
a) Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936.- VRAI
b) A cette époque-là, l’Espagne est divisée en deux : les Républicains et les nationalistes.- VRAI
c) Les nationalistes se voient obligés à s’exiler.- FAUX : LES RÉPUBLICAINS SE VOIENT OBLIGÉS À S’EXILER
d) La plupart de refugiés espagnols traversent la frontière française.- VRAI
e) Le gouvernement Français ne s’attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés.- VRAI
f) Le camp d’Argelès est le troisième camp sur les routes de l’exil.- FAUX : LE CAMP D’ARGELÈS EST LE QUATRIÈME CAMP SUR LES ROUTES DE L’EXIL
g) Aujourd’hui nous pouvons trouver le camp intact.- FAUX : IL NE RESTE PLUS RIEN DE CAMP
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet événement.- VRAI
3.- Dans ce document vous trouvez plein de photos qui montrent l’un des épisodes les plus tragiques de la guerre d’Espagne. Faites une description générale sur ce que vous observez (hommes, femmes, enfants, vêtements, valises, visages…)
Sur la photographie il y a beaucoup de personnes. Uniquement il y a d’hommes, et la plupart sont réfugiés républicains. Il y a deux soldats aussi.
Les réfugiés portent des pantalons et ils ne portent pas de chemise ou des valises. Ils sont très tristes parce qu’ils sont loin de leurs familles.
Ils dorment sur le sol ou dans une tente. Ils parlent beaucoup avec les autres personnes mais pas avec les soldats.
a) Partisan de la république.- RÉPUBLICAINS
b) Lutte armée dans un même pays.- GUERRE CIVIL
c) Personne qui subit les mauvais traitements, les injustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre.- VICTIMES
d) Uni par un traité, par un lien de parenté, par intérêt.- ALLIÉS
e) Masse de gens.- VAGUE HUMANIE
f) Personnes qui se déplacent à autre pays.- RÉFUGIÉS
g) Ensemble des troupes régulières d'un État.- L'ARMÉE
h) Emplacement occupé temporairement par une armée.- CAMP
i) Déplacement de milliers d'Espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d'Espagne.- LA RETIRADA
2.- Lisez le document extrait du site d’Argelès-sur-Mer et répondez aux questions en justifiant votre réponse.
a) Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936.- VRAI
b) A cette époque-là, l’Espagne est divisée en deux : les Républicains et les nationalistes.- VRAI
c) Les nationalistes se voient obligés à s’exiler.- FAUX : LES RÉPUBLICAINS SE VOIENT OBLIGÉS À S’EXILER
d) La plupart de refugiés espagnols traversent la frontière française.- VRAI
e) Le gouvernement Français ne s’attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés.- VRAI
f) Le camp d’Argelès est le troisième camp sur les routes de l’exil.- FAUX : LE CAMP D’ARGELÈS EST LE QUATRIÈME CAMP SUR LES ROUTES DE L’EXIL
g) Aujourd’hui nous pouvons trouver le camp intact.- FAUX : IL NE RESTE PLUS RIEN DE CAMP
h) Plusieurs hommages sont rendus à cet événement.- VRAI
3.- Dans ce document vous trouvez plein de photos qui montrent l’un des épisodes les plus tragiques de la guerre d’Espagne. Faites une description générale sur ce que vous observez (hommes, femmes, enfants, vêtements, valises, visages…)
Sur la photographie il y a beaucoup de personnes. Uniquement il y a d’hommes, et la plupart sont réfugiés républicains. Il y a deux soldats aussi.
Les réfugiés portent des pantalons et ils ne portent pas de chemise ou des valises. Ils sont très tristes parce qu’ils sont loin de leurs familles.
Ils dorment sur le sol ou dans une tente. Ils parlent beaucoup avec les autres personnes mais pas avec les soldats.
Música
LA CAMPANA
Ja és arribat lo dia
que el poble tan volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
La bandera adorada
que jau allí empolvada,
correm, germans, a l'aire enarbolem!
Mireu-la que és galana
la ensenya ciutadana,
que llibertat, nos promet si la alcem
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
Lo garrot, la escopeta,
la fals y la forqueta.
Oh Catalans! Amb valor empunyem!
La cort i la noblesa,
l'orgull de la riquesa.
Caiguin d’un cop fins al nostre nivell!
La milícia i lo clero,
no tingan més que un fuero.
Lo poble sols, no hi ha altre i és lo rei.
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
Los públics funcionaris
no timgam amos varis:
Depengam tots del popular congrés.
Los ganduls que es mantenen
del poble, y luego el venen,
morin cremats, sinó pau no tindrem.
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
Un sol pago directe
i un sol ram que el col·lecta.
Tothom d’allí serà pagat com deu
Que pagui qui té renda,
o bé alguna prebenda.
Lo qui no té, tampoc deu pagar res.
Lo delme, la gabella,
lo dret de la portella.
No, jornalers, mai més no pagarem!
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
ANEM!
Ja és arribat lo dia
que el poble tan volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
La bandera adorada
que jau allí empolvada,
correm, germans, a l'aire enarbolem!
Mireu-la que és galana
la ensenya ciutadana,
que llibertat, nos promet si la alcem
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
Lo garrot, la escopeta,
la fals y la forqueta.
Oh Catalans! Amb valor empunyem!
La cort i la noblesa,
l'orgull de la riquesa.
Caiguin d’un cop fins al nostre nivell!
La milícia i lo clero,
no tingan més que un fuero.
Lo poble sols, no hi ha altre i és lo rei.
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
Los públics funcionaris
no timgam amos varis:
Depengam tots del popular congrés.
Los ganduls que es mantenen
del poble, y luego el venen,
morin cremats, sinó pau no tindrem.
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
Un sol pago directe
i un sol ram que el col·lecta.
Tothom d’allí serà pagat com deu
Que pagui qui té renda,
o bé alguna prebenda.
Lo qui no té, tampoc deu pagar res.
Lo delme, la gabella,
lo dret de la portella.
No, jornalers, mai més no pagarem!
Ja la campana sona,
el canó ja retrona...
Anem, republicans!
A la victòria, anem, anem!
A la victòria, anem, anem!
ANEM!
Fotos
Zona amb color i la resta en blanc i negre.
Duplicació d'una nena.
Gravat.
Foto antiga i en color sepia.
dimecres
Matemàtics exiliats (act.3)
Primer personatge: Pere Pi Calleja
· Va néixer a Barcelona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer el 19 de gener de l'any 1907 i va morir el 11 d'octubre de l'any 1986 a Barcelona.
·Formava part d’una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses. Quina relació? En quin camp van destacar els seus avantpassats? Que la família del pare era de Roses. Van destacar en el camp de la política.
· Va ser un excel·lent estudiant. On va estudiar? Quins estudis va realitzar? Va estudiar Ciències Exactes i Arquitectura a Barcelona
· L’any 1927 va obtenir un premi. Quin? Per quina activitat? El Premi Extraordinari. Per acabar la llicenciatura de les ciències.
· Després va realitzar uns altres estudis. Quins? On? Estudis de doctorat.
· A proposta de Julio Rey Pastor va obtenir una beca. Per fer què? Per presentar la seva dona a la família.
·Parlava moltes llengües. Quines? Català, Castellà, Anglés i Francès.
·Fa un viatge accidentat. On el porta? A Alemanya.
·Quan arriba a l’Argentina, on s’instal·la? Què fa? A Buenos Aires. Crea la unió matemàtica argentina.
·Torna a Catalunya l’any 1947 i visita Roses. Amb quin motiu? Per veure el poble de la família del seu pare.
·Torna a Espanya l’any 1956 i té dificultats per obtenir una plaça en una universitat. Quina aconsegueix? Una a la Universitat de Barcelona
·S’instal·la definitivament a Catalunya. Quan? Què fa? Al 1956. Fa clases particulars.
Segon personatge: Lluís Santaló
· Va néixer a Girona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer l'any 1911 i va morir l'any 2001 a Buenos Aires.
· Va estudiar a Madrid. A quina universitat? Quins estudis va realitzar? Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid. I va estudiar matemàtiques.
·Es va especialitzar en geometria. On es va especialitzar? A una universitat de Buenos Aires.
·Va ser mobilitzat al front. On i quan es va exiliar? Es va exiliar al final de la guerra civil espanyola. Es va exiliar a França.
·Després es va exiliar a Sudamèrica. A quin país? En quina universitat va treballar? Es va exiliar a Argentina. Una d'allà.
·Es desplaçar als Estats Units d’Amèrica. On va treballar? A les universitats de Chicago i Princeton.
·Va rebre el premi Príncep d’Astúries. En quin àmbit? Quan? De Investigació Científica i Tècnica. L'any 1983.
·Va ser un gran pedagog que va publicar molts treballs sobre l’educació matemàtica. Què en pensava? Que les matemàtiques farien molt servei per el desenvolupamnet d'alguns països.
·Una universitat catalana li ha dedicat una càtedra honorífica. Quina? Des de quan? A quina facultat pertany? La universitat de Girona. la UDG.
Tercer personatge: Ernest Corominas
·Va néixer a Barcelona. Quin any va néixer? Quin any i on es va morir? Va néixer l'any 1913. Va morir l'any 1992 a Lió, França.
·Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Quins estudis va cursar? Matemàtiques.
·Va participar a la guerra civil es va exiliar. On? Es va exiliar a París.
·L’any 1940 s’exilia a Sudamèrica. A quin país? De què treballa? A Xile. Treballava com a porfessor de matemàtiques a una facultat.
·Es trasllada a l’Argentina. A quina universitat? Quina càtedra ocupa? A la Universitat de Cuyo. S'ocupa de la càtedra d'estadística.
·Es casa amb la cosina d’un conegut guerriller. Qui? Es va casar amb la cosina del ''Che''.
·Entre 1947 i 1964 vui a diferents ciutats. Quines? Quines feines hi fa? París i Xile. Professor.
· L’any 1964 s’instal·la definitivament. On? A quina universitat? S'instala a Lió a la Universitat Claude Bernard.
· Va néixer a Barcelona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer el 19 de gener de l'any 1907 i va morir el 11 d'octubre de l'any 1986 a Barcelona.
·Formava part d’una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses. Quina relació? En quin camp van destacar els seus avantpassats? Que la família del pare era de Roses. Van destacar en el camp de la política.
· Va ser un excel·lent estudiant. On va estudiar? Quins estudis va realitzar? Va estudiar Ciències Exactes i Arquitectura a Barcelona
· L’any 1927 va obtenir un premi. Quin? Per quina activitat? El Premi Extraordinari. Per acabar la llicenciatura de les ciències.
· Després va realitzar uns altres estudis. Quins? On? Estudis de doctorat.
· A proposta de Julio Rey Pastor va obtenir una beca. Per fer què? Per presentar la seva dona a la família.
·Parlava moltes llengües. Quines? Català, Castellà, Anglés i Francès.
·Fa un viatge accidentat. On el porta? A Alemanya.
·Quan arriba a l’Argentina, on s’instal·la? Què fa? A Buenos Aires. Crea la unió matemàtica argentina.
·Torna a Catalunya l’any 1947 i visita Roses. Amb quin motiu? Per veure el poble de la família del seu pare.
·Torna a Espanya l’any 1956 i té dificultats per obtenir una plaça en una universitat. Quina aconsegueix? Una a la Universitat de Barcelona
·S’instal·la definitivament a Catalunya. Quan? Què fa? Al 1956. Fa clases particulars.
Segon personatge: Lluís Santaló
· Va néixer a Girona. Quin any va néixer? Quin any i on va morir? Va néixer l'any 1911 i va morir l'any 2001 a Buenos Aires.
· Va estudiar a Madrid. A quina universitat? Quins estudis va realitzar? Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid. I va estudiar matemàtiques.
·Es va especialitzar en geometria. On es va especialitzar? A una universitat de Buenos Aires.
·Va ser mobilitzat al front. On i quan es va exiliar? Es va exiliar al final de la guerra civil espanyola. Es va exiliar a França.
·Després es va exiliar a Sudamèrica. A quin país? En quina universitat va treballar? Es va exiliar a Argentina. Una d'allà.
·Es desplaçar als Estats Units d’Amèrica. On va treballar? A les universitats de Chicago i Princeton.
·Va rebre el premi Príncep d’Astúries. En quin àmbit? Quan? De Investigació Científica i Tècnica. L'any 1983.
·Va ser un gran pedagog que va publicar molts treballs sobre l’educació matemàtica. Què en pensava? Que les matemàtiques farien molt servei per el desenvolupamnet d'alguns països.
·Una universitat catalana li ha dedicat una càtedra honorífica. Quina? Des de quan? A quina facultat pertany? La universitat de Girona. la UDG.
Tercer personatge: Ernest Corominas
·Va néixer a Barcelona. Quin any va néixer? Quin any i on es va morir? Va néixer l'any 1913. Va morir l'any 1992 a Lió, França.
·Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Quins estudis va cursar? Matemàtiques.
·Va participar a la guerra civil es va exiliar. On? Es va exiliar a París.
·L’any 1940 s’exilia a Sudamèrica. A quin país? De què treballa? A Xile. Treballava com a porfessor de matemàtiques a una facultat.
·Es trasllada a l’Argentina. A quina universitat? Quina càtedra ocupa? A la Universitat de Cuyo. S'ocupa de la càtedra d'estadística.
·Es casa amb la cosina d’un conegut guerriller. Qui? Es va casar amb la cosina del ''Che''.
·Entre 1947 i 1964 vui a diferents ciutats. Quines? Quines feines hi fa? París i Xile. Professor.
· L’any 1964 s’instal·la definitivament. On? A quina universitat? S'instala a Lió a la Universitat Claude Bernard.
dimarts
La maternitat d'Elna
La maternitat d'Elna era una maternitat instal•lada a un edifici abandonat apropat al camp d’Argelers que va ser restaurada per Elizabeth Eidenbenz i on totes les embarassades acudien a portar als seus fills al món amb una esperança de vida considerable per aquells temps (un 95% dels infants sobrevivien).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
