Xerrada Assumpta Montellà

La xerrada que ens va venir a fer l’Assumpta Montellà, autora del llibre “La Maternitat d’Elna”, tractava sobre les víctimes de l’Exili i sobre com van canviar les condicions vida dels nadons i les seves mares gràcies a la maternitat d’Elna. L’escriptora va aclarir que l’objectiu de la seva recerca era descobrir com van passar l’Exili i la Guerra Civil la gent del carrer, la gent que no surt als llibres d’història i van lluitar tan o més que els soldats que han estat reconeguts anys després. Aquesta gent mai no ha rebut cap homenatge per haver lluitat per el bàndol republicà quan les coses es van posar més difícils. Assumpta Montellà ha sigut capaç de parlar amb testimonis d’aquella època o, si més no, amb algun familiar proper. Aquesta gent al principi es tancava en banda, no volia recordar aquella època tant fosca de la seva vida i, per això, l’Assumpta Montellà va haver de guanyar-se la seva confiança a poc a poc.
Li va sobtar el fet que moltes persones li parlaven de la maternitat d’Elna i d’una tal “Senyora Isabel” i va començar a investigar sobre qui podia ser aquella persona que va salvar a més de 550 nens i a les seves respectives mares. Al final va descobrir que aquella “Senyora Isabel” era la coneguda Elizabeth Eidenbenz. Assumpta Montellà va decidir enviar-li una carta en francès presentant-se a si mateixa i explicant què volia saber. Tot i que les esperances de rebre una resposta eren mínimes, al cap de 15 dies li va sobtar una carta que provenia de Suïssa. Era la resposta de l’Elizabeth Eidenbenz, escrita en castellà. Es van anar enviant cartes amb preguntes de l’Assumpta Montellà i les respostes pertinents, fins que un bon dia Elisabeth Eidenbenz va convidar a l’escriptora catalana per anar a Suïssa i parlar en persona. L’Assumpta Montellà no s’ho va pensar ni dos segons i va agafar el primer avió que va sortir.
Després d’haver conegut a Elisabeth Eidenbenz en persona, va decidir buscar a tots aquells nens que eren vius gràcies a ella. Això va ser possible gràcies a una publicació a una revista i a l’avís d’aquesta el dia abans a TV3. Totes aquestes persones van quedar meravellades amb la història, igual que la majoria dels alumnes que vam estar escoltant a l’Assumpta Montellà, i es va decidir de fer un homenatge a l’Elisabeth Eidenbenz, la qual no va voler assistir-hi i va enviar el seu nebot.